martes, 21 de mayo de 2013

Myself


       I was born eighteen years ago. My name is Andrea, but my friends call me Andy. My mother decided to call me Andrea because she always loved it.

          I think that to be happy I only need love, music, my family and, obviously, my friends. Apart from my family, they are the one who make me to wake up in the morning with a smile.

         I decided to study Education because I like teaching children, helping them to be good people, guide them on the right path and obviously,  I love little children.

         I also want to talk about my love for music. I play the guitar and sing. I'm always singing wherever I am. My friends are always asking me to sing them a song. I'm too shy now to sing, but someday, I want to sing on a stage.
 
 




FOTOS DEL VIDEO:

-Realizadas por mi
-Fotos de flickr:
http://www.flickr.com/photos/andreitaalba/8758358259/
http://www.flickr.com/photos/andreitaalba/8758358263/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/andreitaalba/8758358551/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/andreitaalba/8758358671/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/andreitaalba/8759483626/in/photostream/

Essay audio and Email.

ESSAY


Education has changed year to year. Teachers teach differently, students learn differently, so the methodologies are also different that previous years. Our society has developed. Nowadays, there is a discussion about this change.

On the one hand, some people defend traditional methodologies because they studied with these methods and they think they have had a good education, and wonder why we should change this. They're close minded and don't want to see more than their methods.

On the other hand, other people who are studying modern methodologies or who have learned with them defend them.

All in all, in my opinion I don't think that one is better than the other one. I think that the only thing that affects the methods is the way we use them and the person who uses them.

In conclusion, I believe that the key is being a good teacher. If you are a good teacher, you will teach well with whatever method you use.





EMAIL


Dear Mónica,

How are you? It's been a long time since I wrote to you.

This year I've started my first year at university. I'm studying to be a teacher of little children.

University is such a different place from high school. Do you remember last year in second of “bachillerato”?

Here the organization of the subjects and the exams are really different. It seems more difficult but if you like it and study everyday, it will be an easy year. You only have to organise yourself.

Apart from the organization, I'm going to talk you about the relationship with classmate. They have been friendly from the first day. I get on very well with a group of them, and we usually go out at weekends.

How about you? Have you decided to study or are you still thinking of working?

Hope you write soon.

Love.

Andrea.


lunes, 21 de enero de 2013

El final d'un gran principi.


Avui toca acomiadar-se d'una assignatura: Bases Didàctiques i Disseny Curricular, fent una gran reflexió sobre tot allò que ens ha ensenyat...i com hi ha que ser ordenat i clar, començarem per un principi.


Y per començar, abans d'introduir la reflexió, os deixo el primer vídeo que vaig veure a classe que ens va mostrar la Gemma: “Tot comença amb un bon mestre”.




"Un comienzo no desaparece nunca, ni siquiera con un final." (Harry Mulisch)

Es primer dia de classe va ser justament de BDDC, i la veritat esque anava un poc perduda, ja que el nom no em deia res sobre què aniria l'assignatura. Una volta va començar la classe, i ens va fer una petita introducció sobre allò que aprendríem vaig començar a canviar el meu pensament.

Per continuar amb la reflexió, vaig a posar un vídeo que hem fet n'Andrea Galve i jo reflexionant sobre l'assignatura i els nostres pensaments.




Com hem dit al vídeo, jo abans pensava que ser mestra només consistia en arribar a classe, obrir al llibre i donar el contingut del dia, però ens hem adonat que ser mestra tracta a ser molt més que això.

També he aprés la diferencia entre les dues escoles, que com jo m'he educat en una escola tradicional no veia les diferencies, era cega a un altra via d'aprenentatge, es a dir he après l'evolució de l'educació.

Hem parlat del desprestigi de l'educació infantil, que hi ha que fer-la notar, que es una etapa clau per l'aprenentatge del nen.


També, ens han ensenyat com aprendre a ensenyar i com ensenyar. Ens han mostrat com ser una bona mestra, ser competent alhora d'ensenyar. A més d'ensenyar, nosaltres serem un exemple durant els seus 3 primers anys de classe a educació infantil, per tant tenim que donar bon exemple, i tenir en compte allò que feim, l'anomenat currículum ocult.

 
En aquest vídeo, podem veure com els nens imiten tot allò que feim els adults.



Durant tota aquesta assignatura, ens hem donat compta de que tenim que fer un gran canvi en l'educació.

M'he donat compte de que per ensenyar no existeix només un mètode, sinó que hi ha mil i una maneres de fer-ho. Que el llibre de text no es més que una guia per al mestre, i que les fitxes maten la creativitat. Que com a futura mestra he de saber ensenyar, ensenyar a aprendre, de respectar, d'estimar, de ser generós a la vida, de ser persona.

Amb aquesta reflexió sobre el mestre generalment, us deixo un altre vídeo d'uns mestres d'educació infantil on intenten conscienciar-nos d'una educació basada en les emocions.



A principi de curs, vam fer un PLE on vam posar diferents usos d'obtenció i creació de la informació basant-nos en l'article d'Adell i Castañeda (2010) en el qual ens hem basat per fer l'anàlisi del nostre PLE.

Aqui teniu el PLE de setembre del 2012.


I gràcies a l'assignatura, al blog, als artefactes i a na Gemma he pogut ampliar el meu PLE. Així que ara os mostraré el PLE d'aquest gener.





La gent em pregunta què estic estudiant i al respondre educació infantil encara pregunten que ensenyem, que estres amb tants nens petits...i que fàcil! Jo per altra part pens en poder guiar al meus nens en la seua primera escriptura a classe, guiar-lis amb aquelles petites mans que qui sap si algun dia algú sirà el qui trobarà la cura per al càncer, o sirà astronauta, o un director de cine, o un escriptor famós... Podré conservar el meu jo petit que tenim dins, pentinar a les nenes amb llassos als cabells, mirar les samarretes que portin els nens del seus superherois favorits...jugar amb ells a “mamas y papas”, i solucionar les seues pataletes, els arañazos i mossegades....

Llavors, en aquest semestre, m'he donat encara més compta de que vull ser mestra.


YO DE MAYOR QUIERO SER...
































Jugando a médicos























(Jo amb na Aroa, la meva cosina jugant a metges)

I finalment, vull posar un vídeo que m'ha fet emocionar-me i crec que és un perfecte exemple d'igualtat i acceptació en els nens en l'educació infantil a l'educació especial. Jo crec que aquesta professió és una de les que més et plenen.


Això es amor.

"Toda buena obra de arte, debe empezar por un buen principio y un buen guia."


jueves, 17 de enero de 2013

Escola Tradicional VS Escola Constructivista


Tornam al món blogger després de quasi dos mesos. He de dir que feliç any nou, feliç 2013 petits/es mestres.

Aquesta darrera setmana hem fet una activitat, la qual en general no es nova, però la forma en la que la hem treballat ha sigut

una innovació per a totes.

Parlaré d'un debat, preparat i fet via Twitter, durant diversos dies, per tal del dimarts a classe fer-ho en directe totes juntes.

El debat tractava sobre l'escola tradicional contra l'escola per competències, es a dir la constructivista. Puc dir, que hem fet una activitat realment constructivista.

El debat m'ha ajudat a recapacitar encara més sobre les dues corrents. Ha sigut molt entretengut defendre les dues parts, ja que hem fet el debat en rols.

En un primer lloc, em va tocar defendre l'escola tradicional. El fet de defendre l'escola tradicional ha estat dur, ja que ho trob indefensable, sobretot en algunes qüestions. Posar-te en el rol del altres, t'ajuda a reflexionar i veure les coses des de dos punts de vista. He arribat a trobar en l'escola tradicional, punts que si els modifiques podríem, fins i tot, afegir-los a la constructivista, sense utilitzant un mètode més competent.

A més, el fet de contradir a les companyes arguments que per a tu són correctes ha sigut un gran repte. Aquí os poso un exemple de twitter on na Celia i jo, defensem l'escola tradicional malgrat els nostres pensaments, on discutim amb na Aida.
 
 
En segona part, vaig defendre l'escola constructivista, ara si que tenia gust de participar-hi. Tot lo que havíem donat a classe, tots el arguments donats en el entrades anteriors, sortien alhora per defendre el meu rol.
 
Ara os mostraré un altra foto, on defenso amb na Celia l'escola tradicional, i debatem amb na Núria i na Aida.
 
 
La veritat es que aquest debat ha sigut una gran experiència, i més encara, que a més d'aprendre i reflexionar hem tingut seguidors fora de classe gràcies a twitter.