Avaluar

Aquesta setmana parlarem especialment de l'avaluació, un dels temes que vaig introduir la setmana anterior parlant de la globalització.

Com ja he dit, aquesta setmana parlaré de la ja introduïda avaluació, començant amb unes diapositives sobre l'avaluació introductories al tema.

AVALUACIÓ from Andreaalbaplanells

Anem a començar a explicar les diferents tipologies d'avaluació que tenim segon n'Escamilla (2009). En principi, Escamilla les divideix segons la seua finalitat, atenent al moment de la seua aplicació, segons el seu àmbit d'extensió, segons el grau de relació amb l'avaluador i finalment, segons el criteri de comparació.

En primer lloc, l'avaluació de diagnòstic s'utilitza per conèixer el punt de partida dels alumnes. L'avaluació sumativa doncs, s'utilitza per al coneixement i valoració de tot el recorregut que ha seguit l'alumne i finalment, arribar al resultat final. I com a tercer tipus, l'avaluació formativa es la més apropiada per l'avaluació processual, ja que es la que pretén orientar, regular i corregit el desenvolupament formatiu durant el procés.

Per altra part, atenent al moment de la seua aplicació, trobam: l'avaluació incial, aquella que coincideix amb l'inici del procés; l'avaluació final, la que es troba vinculada a la recollida d'informació al finalitzar un procés per conèixer si s'ha aconseguit uns objectius; i finalment, l'avaluació processual, aquella que s'haurà d'avaluar al llarg d'un període prèviament fixat.

Reflexionant un poco sobre els mètodes segons la finalitat i el moment de l'avaluació, observam que les més usuals són la sumativa i la final, i justament es relacionen amb un aprenentatge tradicional.

 

Continuant amb les tipologies, segons el seu àmbit d'extensió, trobam l'avaluació parcial, la qual s'orienta a l'estudi de determinats element; i l'avaluació global, que es dirigeix a determinar un aspectes clau d'un conjunt. Entre aquestes dues, observem que l'avaluació parcial compren un aire més tradicional que la global.

 

En quant al grau de relació amb l'avaluador, trobam dos tipus: l'avaluació externa on els agents avaluadors no participen estrictament en el procés d'ensenyament-aprenentatge; i l'avaluació interna, la qual la realitzen els participants del procés que s'avalua.

 

 En aquesta darrera avaluació, trobem 3 subtipus: l'autoavaluació, la qual el paper de l'avaluador i l'avaluat cauen en la mateixa persona; l'heteroavaluació, on l'avaluador i l'avaluat no coincideixen, es a dir algú avalua la feina de l'altre; i finalment, la coavaluació, on els subjectes s'avaluen mútuament.

Finalment, per acabar amb les tipologies, trobam les que segueixen el criteri de comparació. En primer lloc, l'avaluació criterial compara els resultats d'un procés educatiu qualsevol amb uns propòsits prèviament fixats. En segon i últim lloc tenim l'avaluació normativa on el punt de referència de comparació és el nivell general d'un grup que actua com a mitjana.

 

En conclusió, segons el grau de relació amb l'avaluador i el criteri de comparació, trobam que l' heteroavaluació interna i l'avaluació criterial destaquen en l'aprenentatge tradicional.

 

 

Ara, parlarem dels diferents tipus de continguts que proposa en Zabala: els fets, els conceptes, els procediments i les actituds.

Els fets es basen en la prova escrita senzilla, es a dir en la pregunta-respota/redacta.

Els conceptes utilitzen l'observació de lús que en fan del concepte, la resolució de problemes que impliquin l'ús del concepte.

Els procediments es basen en l'observació sistemàtica de situacions en les que es facin servir, el saber fer.
 

I finalment, les actituds depenen de l'observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

 

Una part essencial de l'avaluació es l'hora de compartir-la amb els infants. Les dades que els donem tenen que ser una base de motivació i una forma de donar-los ànims i ajudar-los a anar coneixent les pròpies possibilitats i necessitats.

 

 A més, la valoració sobre la seua activitat ha de ser sempre un incentiu que l'estimuli a esforçar-se sempre una mica més.

Per acabar amb la teoria, parlarem d'un punt clau que esmenta en Zabala (2007) “l'avaluació de les competències esta mediatitzada per el caràcter selectiu de l'escola” .
 

En un primer pas reconeixem que estem mediatitzats per la història de l'ensenyament i per el paper que ha tingut en l'educació formal. L'escola ha complert la funció de seleccionadora als “millors” en el seu camí fins a la universitat. Malgrat això, donat que no tota la població vol, pot, ni necessita ser universitari, es necessari dispondre d'instruments que identifiquen aquells i aquelles que puguin tenir èxit en el seu camí dirigit a estudis superiors.

 

Amb aquest fi sirà necessari utilitzar des de els primers anys d'escolarització instruments i estratègies que permetin identificar a els potencials universitaris, així de forma sistemàtica fent probes periòdiques per conèixer les possibilitats de cada alumne. Ja que, no solament necessitem universitaris, sinó més que això, perquè malgrat no siguis universitari no vol dir que no tinguis altres sortides.

Per finalitzar amb l'entrada vaig a fer una petita reflexió sobre el canvi educatiu en l'educació. Hem de mirar al canvi, hem de produir el canvi... No podem continuar amb l'idea de classificar la societat per notes. Hem de avaluar per a renovar el docent. Deixar darrere el currículum pasat, orientar-lo al futur, a allò que sirà i allò que tractarà.

Abans jo no pensava en que l'avaluació era una forma de millorar, però ara veig que avaluar no es donar una nota, i dir si has après o no, sinó una forma de reconstruir l'aprenentatge per tal de millorar-lo.