domingo, 28 de octubre de 2012

Aprenentatge significatiu


Aquesta setmana ens hem centrat en el llibre d'Antoni Zalaba “11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias” (2007) i anem a parlar especialment dels 10 principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu.
Per tal d'obtenir un bon aprenentatge hem de seguir una classe de competències amb diferents components com els procedimentals, conceptuals i actitudinals.
Així doncs, podem trobar dos classes d'aprenentatge, el mecànic, que seria aquell el qual només memoritzem, i per altra banda, l'aprenentatge significatiu. En Zabala nombra aquest aprenentatge ja que sorgeix de la constatació de que tot allò que s'aprèn no s'integra de la mateixa forma en els estructures de coneixement.
Segons en Zabala, “un aprenentatge sirà més significatiu quan, amés d'implicar la memorització comprensiva, sigui possible la seua aplicació en contextos diferents i pugui ajudar a millorar la interpretació o la intervenció en totes les situacions que sigui necessari.” (pàg. 106)
Totes les competències han d'implicar una acció que les faci eficaces, llavors allò apres tindrà que haver sigut dominat i compres, ja que per exemple no pots fer una equació sense comprendre que és, com es fa, i a més saber fer els càlculs bàsics com sumar, resta, multiplicar i dividir.
A més a més, en Zabala destaca que les característiques de l'aprenentatge de les competències han de estar directament relacionades amb les condicions que deuen donar-se per que els aprenentatges siguin lo més significatius possibles.




Fent una petita reflexió sobre tot lo que hem parlat dalt segons Zabala, sempre havia sigut conscient de que un aprenentatge sirà més significatiu depenent del factors que obtengui però mai m'havia arribat a fixar tan com ara, i veure que és molt important tots els factors que intervenen en l'aprenentatge, dels quals parlaré ara.

11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.
En Zabala parla de 10 principis que s'han de seguir per tal de que l'aprenentatge sigui lo més significatiu possible.

El primer de tots es “L'esquema de coneixement i coneixement previ”. Aquest es tracta de la representació que una persona posseeix en un moment concret sobre un objecte de coneixement. I per altra part els coneixements previs són el punt de partida per als nous aprenentatges. Molts d'aquest coneixement previs poden ser a vegades erronis.

Seguidament, trobam “Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs” Aquest es tracta quan s'estableixen relacions substantives y no arbitràries entre allò que ja sabíem i forma part de la nostra estructura cognoscitiva i el nou contingut.
El tercer principi que esmenta Zabala, és “Nivell de desenvolupament”, aquest tracta de les capacitats que té l'alumne per arribar a l'aprenentatge nou. Una forma d'arribar, quan es veu que l'alumne no té les capacitats necessàries seria tractar d'ajudar-lo a passar de fase i així poder arribar al nou aprenentatge.

Com a quart principi, trobam la “Zona de desenvolupament pròxim” on es fa referència a la distància entre allò que alumne sap i allò que vol aprendre.

(Foto realitzada per mi "Paint")
“Disposició per l'aprenentatge” és altre principi mencionat per en Zabala. Aquest parla sobre els factors i les capacitats relacionades amb l'entorn familiosocial. En Zabala esmenta a en Solé (1993) amb “Los alumnos se perciben a sí mismos y perciben las situaciones de enseñanza y aprendizaje de una manera determinada, y dicha percepción -”lo conseguiré, me ayudarán, es divertido, es un rollo (...) “- influye en la manera de situarse ante los nuevos contenidos y, muy problamente, en los resultados que se obtendrán” (pàg. 110). Amb això vol dir, que la motivació de l'alumne respecte a la que l'entorn i el mateix mostri influirà en la seua manera de aprenentatge i les capacitats per obtenir-lo.
A continuació, trobam “Significativitat i funcionalitat dels nous continguts”. Aquest principi es molt simple, ja que tracta de una condició fundamental per tal d'arribar a l'aprenentatge significatiu sigui que l'alumne pugui atribuir sentit propi el mateix.
“Activitat mental i conflicte cognitiu”. Aquest principi tinc més experiència perquè l'he donat a psicologia amb en Piaget i la seua teoria sobre el desenvolupament cognitiu. Per tal de que l'aprenentatge es produeixi cal que l'alumne desenvolupi la seua activitat mental i per tant possibiliti la reelaboració del seus esquemes per tal d'obtenir nova informació.
Aprendre significativament implica un esforç i aquest no es realitzarà si no existeix una actitud favorable i no s'atribueix sentit a allò que aprenem i no posam interès, per això Zabala nombre un altre principi “Actitud favorable, sentit i motivació”.
“Autoestima, autoconcepte i expectatives” és altre principi d'en Zabala. Aquests incidien en les capacitats de les persones, les competències i el benestar. Les expectatives de èxit són determinants per desenvolupar una actitud favorable.

Per acabar amb els principis, trobam “Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició” Aquest tracta de regular el propi aprenentatge, ja que es un dels factor claus en l'aprenentatge de competències, i comporta saber planificar que estratègies d'aprenentatge s'utilitzaran, sabent-les aplicar, controlar i avaluar-les, per tal de trobar errors i ser capaços de desenvolupar nova informació.
En conclusió, tots el principis que esmenta es Zabala són fundamentals per arribar a un bon aprenentatge.
Aqui os deixo un video sobre l'aprenentatge significatiu d'en David Ausubel (2009)

lunes, 22 de octubre de 2012

Un mestre, un guia.

Aquesta setmana a classe hem parlat exactament d'això, per tal cosa que aquesta entrada tractarà dels diferents rols del mestre basant-me en la lectura de Jaume Carbonell (2008) Una educación para mañana.

  L'evolució de l'escola al segle XXI, ha creat un debat molt comú sobre si els mestres són bon mestres o no. Amb el canvi de disciplina que hem trobat en relació a l'escola tradicional, la baixada d'autoritat del mestre davant l'alumne, i entre altres la introducció de les noves tecnologies amb els seus avenços corresponents, ha canviat la visió dels mestres, tal i com diu en Carbonell(AÑO) “este viejo y bello oficio ya no el que era hace tan sólo unas décadas. O no debería serlo. No es que sea mejor o peor, sino simplemente diferente”.

Moltes voltes, al llarg dels cursos a l'escola i l'institut sempre m'havia fixat que cada mestre tenia la seua “mania”, per dir-lo d'alguna manera de fer les coses. I mai m'havia parat a pensar que això no era només ell o ella, i que era una “mania” única i irrepetible d'ell mateix, fins que a la lectura que he esmentat abans de Carbonell vaig llegir la classificació que esmenta.

Mentre anava llegint la lectura, em venien al cap imatges de diferents professors al llarg dels cursos. Els diferents models dels quals parla en Jaume Carbonell actuen com a resistència als canvis segons ells.

Vaig a fer una petita reflexió de cadascun d'aquest models docents, començant per el model funciona i absentista. Aquest es el mestre el qual només té la intenció de treballar per treballar, es a dir te l'esperit de funcionari. Segons el meu punt de vista, no mostrarà el mateix interès que un mestre que ho faci per vocació, es a dir per amor com esmenta Carborell a la lectura amb la cita de Freire “La educación es, sobre todo, un acto de amor.”

El segon model que parlarem es l'especialista, aquell que només es centra en la seua assignatura, aquell que no veu més enllà d'allò que és. Com ens mencionà la Gemma a classe, un clar exemple el podem trobar a infantil, o inclús l'he pogut viure a primaria i secundaria, quan hi ha una problema entre dos alumnes, i es troba davant un professor d'alguna assignatura en especial, no es capaç d'intentar resoldre el problema, ell directament diu “neu a parlar amb la tutora”.

Seguim al el tercer model, el autista que no s'entera. Com aquest podem veure molts, són el que jo mencionaria com els negats a la tecnologia i als canvis. Només es centren en el llibre i compleix la planificació sense cap interrupció.

  El model nostàlgic és aquell que des d'un primer moment va voler aproximar-se als canvis, a renovar, però amb el fracàs de no poder ver-ho es refugien dins l'aula sense ganes de voler a intentar-lo altra volta.

Finalment, trobem aquell model que es basa en queixar-se i donar la culpa a l'Administració llevant-se la responsabilitat. El clar exemple de mestres que si els seus alumnes no superen els seus requisits comencen a dir que tot es culpa del model docent del curs anterior.

Per acabar amb el diferents models docents segons Carbonell, pens que no són una bona influència per a l'actualitat, ja que amb tots els canvis produïts, aquestos a més frenen un poc més l'era dels canvis. I vull destacar la cita d'en Diego Goméz on diu “Y como un tesoro lo abrió, con cuidado, recordando las palabras de su profesor, guardadlo como un tesoro y cada cierto tiempo consultadlo, para que no olvidéis cuál es el propósito de la educación.”


Per terminar amb aquesta entrada vaig a continuar amb els atributs del bon mestre segons Carbonell. Només vaig a destacar els que més m'han cridat l'atenció i aquells que crec que són indispensables, tant per al professors com per a la ilusió de l'alumne alhora d'aprendre. Ara als nens els agrada anar a l'escola, aprendre i imaginar, gràcies a la motivació del mestres. Aqui podem veure unes imatges de sa meua cosina a l'escola.



Un bon professor té que tenir cultura, te que sabre un poc de tot, dominar tots els coneixements ja que com diu Carbonell “ ... no se puede guiar desde la ignoráncia.” A més, vull mencionar el compromís polític i social, es a dir crear una futura bona societat. L'educació no es sol el fet d'haver anat a l'escola i d'aprendre que la terra gira al voltant del sol, es més que això. Es el fet d'integrar-se a la societat i ser un bon ciutadà i intentar millora el món. Es curiós que amb aquesta petita reflexió podem pensar lo que té que aconseguir un professor i lo important que són. I relacionant-lo amb l'últim punt que vull mencionar, cal dir que segons esmenta en Carbonell a la lectura “Lo lamentable es que en los medios de comunicación, (...) casi siempre se proyecta la imagen negativa de la profesión -sus problemas y conflictos- y muy rararmente la imagen positiva de las satisfacciones e innovaciones prefesionales y educactivas”. Tot això es molt cert, ja que sempre podem escoltar “Alumne maltractat per professor o viceversa” “Queixes del professors com a dolents docents” “L'educació empitjora” “No hi ha bona relació entre professors i alumne” però no tot es negre. I amb això vaig a posar un vídeo que em va mostrar la meua professora de segon de batxillerat l'any passat on es fa un homenatge als professors (en primer sentit als professors de l'escola pública) però en general als professors.
 
 



I com diu na Cristina Peiró "Me gustaría que las nuevas generaciones guardaran un recuerdo de su escuela, de su universidad, de sus estudios como el factor potenciador y orientador de sus vidas, sintiéndose preparados y capaces de comerse el mundo y de llegar a ser lo que su corazón realmente les pida, ricos en valores y ricos en capacidades."

lunes, 15 de octubre de 2012

L'evolució de l'escola


L'evolució de l'escola està començant a ser un tema bastant polític en la nostra societat. L'escola d'abans era tradicional, la que va nàixer gracies als canvis que va produir la societat industrial d'aquell temps. Actualment, vivim en una escola dirigida a la societat de la informació i del coneixement.


Començarem a centrar-nos en l'escola tradicional, ja que em crida molt l'atenció el canvi que hem fet, i no tan sols en el fet de com ensenyar i aprendre, i els mètodes i hàbits que tenien, sinó a més en els canvis de recursos que s'ha produït en els avenços de la tecnologia.


L'escola tradicional, alhora de la relació professor -alumne, la podríem comparar com 2 línies, una més llarga que seria el professor i l'altra l'alumne. La linea més llarga correspondria al professor i la més curta a l'alumne. “El mestre, és el que té tot el coneixement i la veritat, tot i que és el professional amb pitjor formació” segons Tonucci.
Amb aquesta comparació, intent explicar la base on el professor té tot el coneixement, i l'alumne no aprendrà més que el professor li ensenyi sense poder augmentar la seva capacitat de coneixement, es a dir un continu aprenentatge basar en la reproducció de ell mateix sense cap canvi. Un exemple de “saber per saber”.



Comparant la base de l'ensenyament de l'escola tradicional a l'escola constructiva, arribem a “la construcció del nen dels seus propis coneixement”, es a dir a un ensenyament totalment obert a l'experiència dels nens. I per comparar també com hem fet abans, podríem relacionar l'escola constructiva com un cercle, un ensenyament que mai acaba, que tots tenim les mateixes oportunitats d'aprendre més i més, sense limitacions.


Una volta que em evolucionat a una escola constructiva, després del canvis alhora de l'ensenyament, arribam també a un petit punt que vull parlar que es sobre la relació professor-alumne. A l'assignatura de Pensament i contextos educatius contemporanis, hem fet unes enquestes a persones majors on li preguntavem com era l'educació i l'escola en el seu temps, i a mi m'ha cridat l'atenció que tots em remarcaven la relació professor-alumne.


Abans hi tenien un gran respecte als professor, i parlo en general, tant l'alumne com els pares de l'alumne, un respecte que s'ha anat perdent. “Jo no podia replicar res al professor, ell era qui tenia el saber, i mai s'equivocada” deia el meu avi. “Si suspenia una asignatura, on jo no hi estaba d'acord i volia reclamar-la no podia fer-ho, em trobava sola. Jo era una alumne i el professor sempre tenia la raó. No contava ni amb l'ajuda del meu pare, ja que com he dit, el professor tenia la raó” diu la meua tia.


Amb això afegeixo una foto que m'ha cridat la atenció, que he trobat a Google.
 


Amb això, crec que ens hem passat la limitació. D'un pas tan estricte com no poder parlar les coses amb el professor, només donat la culpa a l'alumne, hem passat a donar la culpa al professor, sense primer parar-nos i mirar els punts en comú per arribar una solució i no llançar-nos al més dèbil.



Finalment, en l'evolució de l'escola, vull centar-me en l'evolució de la tecnologia. Soc una persona actualizada en la tecnologia. Utilitzo elmòbil, soc molt bona a l'ordinador en totes les bases i m'agrada molt, però no crec que la tecnologia sigui la base del saber. La base del saber ha sigut el professor, ho és i sempre ho serà.


A primer de batxillerat tenia un professor a matemàtiques que li agradava molt la tecnologia, tant com explicar, corregir, ensenyar-nos amb l'ordinador. Com pot ser que les matemàtiques que es molt pràcti,c ho fèiem amb gravacions de youtube i amb el llibre projectat a la pared? Bet aqui, aquest any vaig aprovar matemàtiques en les recuperacions de juny, i perquè em vaig apuntar a repàs. Va utilitzar el guix una volta en tot el curs. Amb això vull dir, que no es que no defengui la tecnologia, perquè com he dit abans m'encanta, però que hi ha que saber com utilitzar-la i que no per ser la base de l'actualitat hi ha que abusar d'ella, ja que n'hi ha professors, com la d'Història que vull esmentar, que segueix amb la base” vomitar tot es rollo” i tu escoltar fins que toqui la campana (malgrat que sempre ha utilitzat un poc la tecnologia per mostrar-nos documentals, o explicar guerres amb els mapes projectats) i així es pot aprendre igual que amb tecnologia, per molt que sigui “lo más de lo más”.




En general, amb tot això vaig un breu resum sobre lo que aquesta primera setmana de classe a Bases Didàctiques m'ha cridat més l'atenció i volia esmentar. I per acabar vull posar un documental (bastant llarg però que val molt la pena) que ens va mostrar Neus, la nostra professora de Psicologia a l'institut, sobre l'educació al Japó, on surt un professor durant tot un any fent classe. Per a mi es molt emotiu. Com jo diria, aquest professor du l'ensenyament per dins.


“El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío” Horace Mann (1796-1859)

 



jueves, 4 de octubre de 2012

Presentació...


Com ja heu pogut veure a l'eportafoli, i sino aqui el teniu: http://portafoliandreaalba.blogspot.com.es/
soc n'Andrea, i aquest es el meu bloc de PRIMER D'EDUCACIÓ INFANTIL, on començaren posant una entrada setmanal de tot lo que donem a Bases Didàctiques.